Rajoy

La veritat és que vaig arribar tard a l’entrevista que ahir li van fer a Mariano Rajoy a TVE, però, durant el curt fragment del programa que vaig poder veure vaig determinar que, definitivament, estic fet per dur la contrària. Veure el senyor Rajoy en aquella situació m’ha donat sensació de circ romà. Un centenar de persones se’l miren esperant que el lleó se’l mengi en forma de preguntes tan originals com si creu que s’ha de jutjar l’ex-ministre Acebes per mentir sobre l’autoria de l’11-M o llençant-li absolutes mentides com que els immigrants tenen menys facilitats que els espanyols als centres educatius. Sense haver navegat pels blogs ja em dona la sensació, mentre escric això, que es valorarà negativament l’actuació de Rajoy enfront a la de ZP i, fent una ponderació del vist a les dues entrevistes, si fa no fa m’han semblat el mateix. Així doncs, la meva perversa ment liberal immediatament s’alinea amb el gladiador romà also known as Mariano Rajoy, no pels arguments que dona ni per com parla, no perquè el pensi votar o m’agradi el seu partit sinó perquè, sent com és la societat espanyola, no calia que Rajoy anés a la tele, total, el que diran els diaris avui segur que ja estava escrit i el que la gent comentarà ja estava pensat. És la tristor del lloc on vivim, potser del planeta sencer, les opinions van arrossegades pel corrent i ningú neda del revés. Demà Rajoy serà apedregat com ho hagués estat si hagués dit qualsevol altra cosa. La tristor és, també, que més d’un lector d’aquest blog pensarà que estic dient que m’agrada Rajoy quan, en realitat, només dic que la meva tendència principal és a simpatitzar amb aquells que són generalment criticats. I bé, ja es veurà demà. De tot el que he sentit em quedo amb la proposta de liberalitzar el sòl, aviam si s’atreveixen.