Sobre les armes de foc

I bé, ja m’imaginava que passaria. Després de la terrible i absolutament condemnable matança de Virgínia, no ha trigat a obrir-se, de nou, el debat sobre les llicències d’armes i les seves concessions. Certament, el tema dona molt de sí i crec que no s’hi pot establir un debat racional ja que és més una qüestió de conviccions que no pas d’arguments. D’altra banda, no puc estar-me de comentar amb vosaltres què és el que jo penso sobre la venda d’armes així que, si em disculpeu, us en faig cinc cèntims: En primer lloc, i tenint en compte que el que més m’importa és la llibertat de l’individu, no veig perquè la venda d’armes no pot ser lliure previ control d’antecedents penals i revisions mèdiques. En segon lloc, ha quedat demostrat empíricament (vegi’s Florida) que una obstrucció legal en les transaccions d’armes de foc apuja els índexs de morts per bala a causa del mercat negre que es constitueix al voltant. En tercer lloc, crec que cadascú és lliure de defensar la seva llar com li vingui en gana. En darrer i lloc, i com a punt que més s’avé a l’ocasió, em penso que la matança de Virgínia té molt poc a veure amb el fet que a Estats Units les armes s’aconsegueixin de forma senzilla. Vull dir, algú em pot dir algun lloc del planeta on un criminal no pugui aconseguir una pistola? És a dir, el fet que hom pugui anar a una armeria i fer-se amb un parell de retallades, no implica, crec, que s’usin per a fer matances. Vaja, com si només les pistoles legals servissin per a fer matances. Se m’acut la comparació amb el mercat de la droga, el qual opino que s’ha de legalitzar completament per a acabar amb el narcotràfic que tants perills i mals de cap du a la societat. I, és clar, una cosa és legalitzar el mercat de la droga i, una de molt diferent, deixar que els drogodependents campin al seu desig per places i carrers, com també crec, naturalment, que ha d’estar penat l’ús no apropiat d’aquestes.