I Messi, Messi, Messi, però, al final, Diego

Amb el gol de Maradona contra Anglaterra als quarts de final de la Copa del Món de Futbol que es va celebrar a Mèxic l’any 86 passa una mica com amb el canvi climàtic. Dic això perquè cada any apareixen en el panorama futbolístic gols susceptibles d’ésser comparats amb l’espectacular gol que l’astre argentí li feu a la selecció anglesa, poc després, però, ningú no recorda cap d’aquells gols i les comparacions tornen a fer-se totes amb el de Maradona. Vaja, com això de l’estiu més calorós i l’hivern més fred, que cada any els tenim aquí. I bé, tot té una explicació, suposo, i crec que el gol de Maradona és millor que el que Varela li va marcar al Barça no fa gaire, que el de Ronaldo contra el Compostela i el d’ahir d’en Messi i que tants altres. I crec que és millor perquè no és el mateix marcar-li un gol espectacular al Getafe en una competició secundària com la Copa del Rei que fer-li un d’espectacular a Anglaterra, l’etern rival molt més enllà del futbol, en tota una Copa del Món. Però ens encanta comparar i dir que ja ha arribat el gol que supera el de Maradona. En canvi, tothom ha comparat el gol del petit Leo amb el del Pelusa, tothom ha recordat aquella tarda d’estiu de l’any 86 i ningú ha dit res de cap altre dels centenars de gols que en la història del futbol ha anotat un jugador sol creuant pràcticament tot el terreny de joc. Jo mateix no puc citar-ne gaires, però sí que recordo hores de ràdio dedicant-se a comparar gols com el del 86. I sempre hi ha algú que diu que el d’en Ronaldo contra el Compos va ser millor. I potser fou més tècnic i potser més bonic, no ho sé. Però Maradona va fer un gol d’heroi, perquè els herois no juguen contra el Getafe, sinó contra el seu enemic visceral, perquè els herois no guanyen Copes del Rei, si no Copes del Món. Demà tothom n’anirà ple, del fabulós gol d’en Messi, d’aquí un mes, quan algú en faci un d’igual, només hi haurà un nom per comparar: Diego.