Carod (ampliació)

En Carod té un cos a cos més que acceptable, sobretot si el contrincant és un sparring que no sap ni el què és un ganxo, com habitualment li succeeix. En Carod no és un imbècil, i les seves eines argumentals són bones. S'allunya força dels lamentables estàndards de la correcció política i és arriscat, tant que no és estrany que cometi errades terribles. Com nacionalista -obviant que ha fet Montilla president- és bó, francament bo, perquè el que li cal a la Catalunya que vol ser independent no és moderació sinó una mica de valentia capaç d'enfrontar-se a Espanya. Però, alerta, perquè en Carod pot proposar un pla d'Independència i dur-lo a terme de manera efectiva, però no pot seguir. En aquest sentit, seria l'equivalent a un govern militar provisional en temps de guerra. En Carod brilla en el cos a cos nacionalista però s'enfonsa quan la batalla es mou a terrenys més concrets. És hàbil en el taulell d'escacs però insuficient a l'hora de disparar. Vull dir que en Carod no em sembla bon gestor tot i que molt bon nacionalista. Si jo hagués de fer un govern amb aspiracions realment sobiranistes comptaria amb gent amb les habilitats d'en Carod en aquest camp però no el barrejaria en el dia a dia executiu. Si tu no vols ser Espanya cal tenir una persona que, en una plató de la televisió pública espanyola, és capaç de treure's del damunt les anestesies de la correcció i dir en públic que els espanyols deuen tenir un problema si en 300 anys -el que evoca directament una invasió i no pas convivència- no saben dir Josep Lluís i sí saben dir Schwarzenegger. En Carod no sap res sobre gestió -em sembla- però és un dels millors quan es tracta d'Independència. Ni blanc, ni negre i aquesta vegada tampoc gris. Si de cas quatribarrat.