La bruixa Sergi Xavier

Perquè després parlin de Mcarthy i la caça de bruixes. Déu n'hi dó quin linxament popular el que està patint l'imbècil del Sergi Xavier. La veritat és que sempre m'ha divertit veure com la massa prejutga i condemna els delinqüents, crec que no hi ha res que il·lustri de millor manera la set de justícia de la societat que els polítics de torn intenten camuflar amb històries de resocialització i prevenció. La gent vol sang i vol reixes, si no volen jugar-se-la, senyors progres, no convoquin un referèndum per dir sí o no a la pena de mort. A banda d'aquestes consideracions una mica frívoles -m'encanta- s'ha de dir que amb tot l'enrenou del Sergi Xavier hi ha per llogar-hi cadires, passin i vegin, la ignorància desfila aquest vespre davant del seu carrer. No és perquè jo estudiï Dret Penal perquè, a fi de comptes, amb un mes i mig de classes no puc saber molt més que si no ho fes, però és escandalós veure com la gent posa el crit al cel “perquè el temible agressor racista no ha anat a la presó perquè el jutge no ha volgut”. Home, aviam, el jutge ha fet el que havia de fer, i no ha engarjolat en Sergi Xavier com a mesura cautelar -sí senyors, el presumpte delinqüent encara no ha estat jutjat i, per tant, la presó que la veu del poble demana és una presó preventiva que res té a veure amb el càstig pels fets comesos!- bàsicament perquè fins i tot una vegada jutjats els fets, i si quedés demostrat que efectivament ens trobem front una agressió de caire racista, seria legalment complicat tancar-lo. No és que el jutge no el vulgui engarjolar, és que les lleis que vostès legitimen votant una colla de moderats deixen poques opcions a aquesta possibilitat. Si el que estan fent amb en Sergi Xavier no és caçar bruixes, ja m'explicaran vostès que collons és. Jo, si tingués una escombra voladora, aniria passant.