Un brunzit d'amor

Ets un vaivé, com el dolç remoure de les onades del mar. Ets un vaivé, que va i que torna des de les tenebres de la memòria fins el més profund del seu cor. Com un vaivé, plàcid i lleuger, que enfosqueix i il·lumina les seves hores. Un intens brunzit d'amor. Tènue llum ocre de la seva ànima, poesia dels seus dies i els seus deserts personals. Ets com un vers de doble fulla, que el fa riure i el fa plorar, com la tornada d'una cançó de mig temps que de vegades et fa recuperar tot d'una l'energia i d'altres et fa entristir fins que l'opressió al pit és tan forta que creus tenir-hi un ganivet clavat. Ets un vaivé, ets un vers, ets una cançó, ets el ritme de la seva vida i la seva manera de ser. La cadència del seu temps depèn de tu, dels designis de la teva voluntat unes vegades feridora i d'altres angelical. Un intens brunzit d'amor que envaeix el seu esperit. Amb el cor a punt d'esclatar és capaç de reconèixer fil per randa les teves paraules, cada somriure, cada amarga caiguda d'ulls, cada gest. Assegura que seria capaç, en el precís instant que precedeix la mort, de pensar solament en tu. Ets el vers que torna, tard o d'hora, i que il·lumina les estances interiors del cor d'on abans s'havia endut la claredat. Ets un vers, ets un vaivé. Com un intens brunzit d'amor. Ets el ritme dels seus dies i els seus records, ets un intens brunzit d'amor.